Una vella, coneguda olor
Una vella, coneguda olor és un títol que des del principi fins al final costa de relacionar amb l'obra. En general, exceptuant-ne un parell de coses, m'ha agradat molt. Trobo l'escenografia interessant (cuidant fins al petit detall però necessari per fer-ho molt més real). També la il·luminació (el canvi entre el dia i la nit ), el vestuari (però adient a la època encara que una mica exagerat en alguns casos), tot i això està molt aconseguit, en general és una obra molt completa, que cuida fins a l'últim detall i sap fer que l'espectador mostri interès per la vida dels personatges incloent-hi que pots sentir-te identificada amb alguns d'ells malgrat la diferència d'anys. Això és possible ja que parla de temes que no han canviat en una època "el desarollismo" exactament al 1963. Tot i així hi ha hagut un parell de coses que no m'han acabat de convèncer i el paper del Joan en alguns moments l'he trobat forçat, poc natural i també m'ha costat entendre algunes de les actituds i "activitats" que té la veïna que és víctima de maltractaments del seu marit. S'ha de dir que el personatge de la Maria ha estat, des del meu punt de vista, molt bo, i m'he sentit identificada en alguns moments, transmetent-me el seu sentiment i pensament.
El final no l'esperava, però crec que queda tancada l'escena al pati de llums, Per tant, si volgués seguir-la, que seria possible perquè Josep Maria Benet i Jornet deixa un final obert per una primera part però amb la possibilitat d'una segona part perquè queden preguntes obertes, m'he quedat amb la incògnita; tiraran a terra l'edifici? Què passarà amb els propietaris, a on marxaren? Des del meu punt de vista crec que seria un bon començament per continuar la història; la vida de cada un dels personatges
Carla López Mas
