POWER-POINT SOBRE LA LITERATURA DEL SEGLE XIX I NARCÍS OLLER

http://es.calameo.com/read/000095980359be90437e2

DEURES DE VACANCES DE NADAL SOBRE EL SEGLE XIX I NARCÍS OLLER

DEURES DE NADAL DE PRIMER DE BATXILLERAT


Un cop hagueu visualitzat el power-point sobre Narcís Oller, haureu de respondre les preguntes següents i lliurar-me-les, en folis en blanc, el primer dia després de vacances, dia 10 de gener de 2012.

També haureu de consultar la pàgina web versals.com (estudi de la bogeria) on es dóna molta informació i enllaços web sobre Narcís Oller, vida i obra.

1. Explica quins problemes tenia el gènere novel•lístic a començaments del segle XIX.
2. Quines són les primeres novel•les en català del segle XIX?
3. Quins tipus de novel•la desenvolupa el romanticisme? Cita obres i autors.
4. Amb qui es va criar Oller? Per què?
5. Quin era l’ofici d’Oller? Era possible viure de la literatura a començaments del segle XIX? Per què?
6. En què se semblem romanticisme i costumisme? En què es diferencien ?
7. En què se semblen realisme i naturalisme? En què es diferencien?
8. Quan Oller passà a escriure en català, va ser comprès per la resta d’escriptors realistes de la resta de l’estat espanyol? Per què?
9. Explica breument quines influències literàries rep Oller en les seves cinc novel•les en català.
10. Està d’acord Emile Zola a reconèixer Oller com un naturalista total? Per què?

UNA ALTRA CRÍTICA DE LA CARLA LÓPEZ SOBRE UNA VELLA, CONEGUDA OLOR

Una vella, coneguda olor


Una vella, coneguda olor és un títol que des del principi fins al final costa de relacionar amb l'obra. En general, exceptuant-ne un parell de coses, m'ha agradat molt. Trobo l'escenografia interessant (cuidant fins al petit detall però necessari per fer-ho molt més real). També la il·luminació (el canvi entre el dia i la nit ), el vestuari (però adient a la època encara que una mica exagerat en alguns casos), tot i això està molt aconseguit, en general és una obra molt completa, que cuida fins a l'últim detall i sap fer que l'espectador mostri interès per la vida dels personatges incloent-hi que pots sentir-te identificada amb alguns d'ells malgrat la diferència d'anys. Això és possible ja que parla de temes que no han canviat en una època "el desarollismo" exactament al 1963. Tot i així hi ha hagut un parell de coses que no m'han acabat de convèncer i el paper del Joan en alguns moments l'he trobat forçat, poc natural i també m'ha costat entendre algunes de les actituds i "activitats" que té la veïna que és víctima de maltractaments del seu marit. S'ha de dir que el personatge de la Maria ha estat, des del meu punt de vista, molt bo, i m'he sentit identificada en alguns moments, transmetent-me el seu sentiment i pensament.
El final no l'esperava, però crec que queda tancada l'escena al pati de llums, Per tant, si volgués seguir-la, que seria possible perquè Josep Maria Benet i Jornet deixa un final obert per una primera part però amb la possibilitat d'una segona part perquè queden preguntes obertes, m'he quedat amb la incògnita; tiraran a terra l'edifici? Què passarà amb els propietaris, a on marxaren? Des del meu punt de vista crec que seria un bon començament per continuar la història; la vida de cada un dels personatges

Carla López Mas

LA CRÒNICA DEL REI JAUME I EL CONQUERIDOR, TAMBÉ ANOMENADA "LLIBRE DELS FEYTS"

De les Quatres Grans Cròniques és, potser, la més important. Vegeu aquest vídeo tan interessant que us ajudarà a completar la informació que teniu al llibre de text.

JOANOT MARTORELL, CAVALLER I ESCRIPTOR

Us deixo més informació sobre Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc, per tal que prepareu els vostres treballs monogràfics per grups.

QUÈ ENTRARÀ EN EL CONTROL DEL DIA 1/12/11?

Suposo que tots friseu per saber-ho, encara que ja ho hem anat comentant al llarg de les classes. Aquest primer trimestre havíem d'explicar tota la narrativa però òbviament no tenim temps per explicar vint-i-un segles de narrativa, per tant, només entrarà des dels orígens fins al segle XIX (principis). Hi haurà preguntes sobre allò que hem fet i el que encara hem de fer.
1) Les propietats del text portades a la pràctica .
2) El Tirant lo Blanc: alguna pregunta concreta sobre la lectura, pròleg, preguntes de classe, webgrafia, etc., o bé un petit comentari de text.
3) Elements i funcions de la comunicació (recordeu-vos de l'esquema i dels exemples).
4) La literatura catalana des dels orígens al segle XIX: trobadors, Ramon Llull, Cròniques, novel·les cavalleresques catalanes, la Decadència.

Aquest índex pot variar lleugerament, però no gaire més.

I ara, per qui vulgui començar a repassar i/o ampliar continguts, us penjo un enllaç sobre Ramon Llull, molt didàctic i interessant.

TEMES DEL TREBALL I EXPOSICIÓ ORAL SOBRE EL TIRANT LO BLANC

GRUPS I TEMA DEL TREBALL MONOGRÀFIC DEL TIRANT LO BLANC

HAUREU DE LLIURAR-ME ELS TREBALLS COM A MOLT TARD EL 9 DE DESEMBRE L’EXPOSICIÓ ORAL LA FAREM DESPRÉS DE LA PRIMERA AVALUACIÓ, ELS DIES 13, 15 I 20 DE DESEMBRE.

1) Albert Altimira, Núria Mangas i Laia Sánchez: Coincidències entre Joanot Martorell, Tirant lo Blanc i Roger de Flor (comparar les vides, fets biogràfics). L’exposició oral serà el 13 de desembre.

2) Carla López i Albert Agis: fragments d’erotisme i la sensualitat (parlar també de les parelles que apareixen en l’obra). 13 de desembre exposició oral.

3) Hassnae El Hamdaoiu, Maria Olmedo: Anàlisi i funció dels personatges femenins: Carmesina, Estefania, Ricomana, Plaerdemavida, La vídua reposada, Emperadriu. 13 de desembre exposició oral.

4) Hatou Habby i Marta Muntal: Exposició dels trets realistes i dels trets fantàstics que apareixen en l’obra. 13 de desembre exposició oral.

5) Tania Molina, Sergi Cervera i Meritxell Villanueva: Recerca de les referències històriques que apareixen a l’obra. 15 de desembre l’exposició oral.

6) Meeybi Muñoz, Víctor Jové: Fragments humorístics i irònics de la novel•la. 15 de desembre exposició oral.

7) Fran Reyes, Lalama Jabby, Alberto Román: escollir tres fragments de batalles en l’obra i comentar-ne les estratègies que s’utilitzen, armaments que porten i les regles de l’orde de cavalleria. 15 de desembre exposició oral.

8) Berta Blanxart i Anna Vila: el temps històric, narratiu i els espais de la novel•la (el temps històric és el segle, el narratiu és la durada dels fets que es narren en dies, anys, etc., i els espais exteriors i interiors on transcorre l’acció. 15 de desembre exposició oral.

9) Patricia Heras, Annalee Rodríguez i Yelena Caña: anàlisi de la llengua a l’obra: registres lingüístics dels personatges i anàlisi dels punts de vista narratius. 15 de desembre exposició oral.

10) Jairo Zambrano i Erick Mejía: anàlisi dels personatges masculins de: Tirant, Diafebus, Felip, Hipòlit, Emperador, Duc de Macedònia. 20 de desembre exposició oral.

11) David Raya, Sergio Jiménez, Xavi Pablo i Adil El H: Justificació de l’afirmació de Mario Vargas Llosa sobre el Tirant com a “novel•la total”. 20 de desembre exposició oral.

12) Alba López Poma i Carla Caporicci: passatges versemblants i de fantasia al Tirant lo Blanc. 20 de desembre exposició oral.

13) Jordi Umbert i Oriol Cano: Analitzar dues batalles importants i comentar les estratègies bèl•liques utilitzades, armament, vestimenta, regles de la cavalleria. 20 de desembre exposició oral.

14) David Pascua i Hermes Gómez: Analitzar els personatges masculins del Duc de Macedònia, El gran Turc, el Soldà i Guillem de Varoic. Comentar la seva funció a la novel•la. 20 de desembre exposició oral.

RECORDEU QUE LES EXPOSICIONS NO PODEN DURAR MÉS DE 1O MINUTS, SI NO HI HAGUÉS TEMPS PER FER-LES TOTES, HAURÍEM D’UTILITZAR L’HORA DEL PATI O DEMANAR ALGUNA HORA D’UNA ALTRA MATÈRIA PER ACABAR-LES, JA QUE HAURAN DE QUEDAR ENLLESTIDES ABANS DE VACANCES. LA NOTA DE L’EXPOSICIÓ ORAL ES COMPTABILITZARÀ EN LA SEGONA AVALUACIÓ.

MÉS PREGUNTES SOBRE EL TIRANT LO BLANC

Sobre Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.

Responeu aquestes preguntes després de llegir el pròleg del llibre i  després de la visita imprescindible a l'enllaç que teniu més avall on Lluís Rius, el seu autor, dóna una informació molt valuosa sobre el llibre. Us servirà per a l’estudi del control d’avaluació del dia 1 de desembre de 10-11,30 i per a la realització del treball i l’exposició oral monogràfica (amb power-point opcional) sobre el tema que us haurà tocat  desenvolupar, que ja us comunicaré aquesta propera setmana, juntament amb la data en què l'haureu de fer. 

http://www.edu365.cat/batxillerat/lectures/catalana/tirant/index.htm

1.    Història i fortuna del llibre. (web de referència, a la pestanya Abans de llegir) Resum  del que s’hi explica.

2.    Fonts del Tirant (web de referència a la pestanya Abans de llegir. També consulta Havent llegit, Crítica, J. Gálvez) Resum de la información que hi trobis.

 

3.    Versemblança i ficció (segons el pròleg)

4.    Situació de la cavalleria al segle XV (web de referència, pestanya Havent llegit, Critiques, M. de Riquer) Resum breu.

 

5.    Comenta les critiques que van fer de l’obra M. Vargas Llosa i Cervantes (pestanya Havent llegit, Crítiques) Dieu què destaca cada crítica.

EXEMPLE D'UN CRÍTICA MOLT BEN FETA SOBRE L'OBRA DE TEATRE UNA VELLA, CONEGUDA OLOR

Una alumna de 1r de Batxillerat d'aquest institut, la Meritxell Villanueva ha volgut compartir amb tots, des del bloc del curs, la seva crítica sobre l'obra. Ella sí que mereix un fort aplaudiment i una Bravo! Comproveu-ho vosaltres mateixos i animeu-vos a continuar amb el seu exemple; entre tots podrem enriquir aquest bloc.

Bravo! Aquesta és la paraula adequada per descriure Una vella, coneguda Olor.

Aquesta obra escrita per Josep Maria Benet i Jornet, ens transporta cap a la Barcelona l’any 1962, en un barri obrer, més concretament en un pati de veïns on la jove Maria se sent ofegada per l’ambient que s’hi respira; unes veïnes xafarderes, en una època on la dona tenia un paper secundari, sense recursos econòmics, ni coneixement sobre la vida… però enamorada del seu veí Joan. La Maria té la nessitat de marxar d’aquell lloc, de conèixer més enllà dels patis que la rodegen, però l’opressió de la seva mare que té una visió tancada sobre la vida i sobre el paper de la dona li ho impedeixen.

Per això ella veu l’oportunitat de deixar-ho tot enrere amb en Joan, que és un noi de vint-i-set anys, intel·ligent, amb estudis, amb ganes de canviar la societat  i que sembla diferent de la resta de joves del veïnat .

Totes aquestes expectatives desapareixeran quan ell li diu que l’única manera de comprovar si és real l’amor que senten l’un per l’altre és tenir relacions sexuals. Aquesta idea turmenta Maria, que s’hi nega, ja que va contra els principis que li havien ensenyat a l’escola de monges. Però uns dies després, davant la idea de perdre’l, finalment accepta, però el que ella desconeix és que el seu enamorat està promès amb la filla del flequer, la Tereseta, fet que descobrirà l’endemà, i veurà que Joan és exactament com els altres nois; només busca el plaer físic i els diners, i que totes les idees que semblava tenir, que el feien diferent, en pocs segons s’esvaeixen com el fum.

És una obra excel·lent que tot i ser de 1962 sembla actual per la manera en què està tractada, i perquè realment no és un temps tan llunyà al nostre. Tot el que aquest va comportar era el pa de cada dia dels nostre avis o fins i tot pares. Una visió que ens permet veure que fins fa quatre dies la dona estava sotmesa a l’home, mentre aquest treballava i tenia llibertats, la dona només servia per a cuidar els fills i encarregar-se de les feines de casa. Justament és aquest ambient el que ofega la protagonista. L’argument de l’obra, de fàcil comprensió però molt complex alhora, fa que l’espectador estigui al cas en tot moment sense perdre cap detall.

Uns actors excel·lents representen els personatges d’aquesta obra amb una força interpretativa que et transporta al pati de veïns i et fa molt més propera la situació.  Cal destacar la brillant actuació de la Sara Espígol (Maria), que sap transmetre aquest sentiment  de ressentiment  cap al seu entorn i commoure el públic, de tal manera que et poses en la seva pell. La mare de la Maria (Mercè Arànega) és l’altra cara de la moneda, és a dir, ella es conforma amb el paper que té a la vida. Justament són mare i filla les que ens mostren l’enfrontamnet entre les dues generacions.Tot i haver pocs personatges en aquesta obra, l’originalitat de cadascun, com per exemple la veïna xafardera, o el vell Quimet, contrasten i donen el contrapunt a l’obra, donant-li uns tocs d’humor molt efectius i realment molt divertits.

L’escenografia és al·lucinant, ha captat tots els detalls d’un pati i els ha muntat un per un a l’escenari, la combinació de llums, la música… et transporten al pati, enmig de l’acció.

El final culminant és inesperat, quan la mare d’en Joan retira el llençol i la Maria el descobreix besant-se amb la Teresa. En aquest moment totes les seves esperances i il·lusions desapareixen instantàniament i ella es veu sola, estancada altra vegada i condemnada a quedar-se en el barri que tan odia. Un final obert que obliga a l’espectador a pensar un final; estarà embarassada la Maria? Podrà refer la seva vida lluny del barri o s’hi quedarà?

Una obra fantàstica que no et deixa indiferent, que et fa gaudir en tots els aspectes i que et fa reflexionar i et convida a imaginar, a gaudir, riure i sobretot a no perdre mai l’esperança tot i que les coses no surtin bé, ja que després d’uns dies de pluja sempre surt el sol.

Crítica de Meritxell Villanueva

ANEM AL TEATRE A VEURE "UNA VELLA, CONEGUDA OLOR"

El proper dia 20 d'octubre de 2011, dijous, anirem a veure l'obra teatral "Una vella, coneguda olor" de Josep M. Benet i Jornet. No us oblideu de portar els permisos paterns i els 13 euros abans del dia 11 d'octubre. Aquesta setmana us passaré informació sobre l'obra, ambientada en els anys 60 del segle XX, durant el franquisme, i explica diferents històries sobre les vides d'una comunitat de veïns. L'obra ha estat molt ben rebuda entre la crítica. Us penjo un tràiler de l'obra i un altre amb opinions d'alguns espectadors que ja han vist l'obra que, per cert, ja es va estrenar fa quaranta i escaig anys i, malgrat el temps passat, continua sent molt actual, intemporal.

Comencem un nou curs!

Comencem un nou curs, ni pitjor ni millor que els altres, simplement diferent. Penseu que ara esteu en un altre nivell. Espero que tingueu moltes ganes de treballar, si és així, aquest bloc us serà molt útil. Comenceu doncs, a escalfar motors. Us desitjo un bon viatge vers als nous coneixements!

Fragments de la pel·lícula de Vicente Aranda (2006) Tirante el Blanco.

El director de cinema Vicente Aranda va portar al cinema l'any 2006, amb resultats bastants desafortunats al meu entendre, una versió cinematogràfica del Tirant lo Blanc. Aquí teniu un parell de vídeos de mostra. N'hi ha d'altres interessants si els voleu consultar.

Presentació del Tirant lo Blanc i preguntes sobre el power-point

Aquest power-point és un resum de la llengua catalana i literatura des dels orígens fins al segle XV, i resumeix els aspectes més importants de la novel·la cavalleresca catalana, amb especial atenció al Tirant lo Blanc.

Tirant Lo Blanc

View more presentations from Bibiana Corominas.

Un cop visualitzada amb deteniment aquesta presentació, contesteu les preguntes següents (a la vostra llibreta o dossier). Les recolliré la setmana del 24 al 28 d'octubre:

1. Quan apareixen els primers textos en llengua catalana? Quina finalitat tenen?

2. Quins factors contribueixen a la consolidació d'una literatura en llengua catalana?

3. El Segle d'Or de la literatura catalana es deu, sobretot, a escriptors valencians. Per què és així?

4. Per què Martí de Riquer diferencia Tirant lo blanc i Curial e Güelfa de les novel.les de cavalleries com Amadís de Gaula?

5. Jordi Tiñena ha escrit: "la versemblança és, doncs, una necessitat tant ideològica com literària en el moment en què Joanot Martorell escriu la seva narració". Explica per què i a quin públic s'adreça principalment l'obra.